La història

L’Institut Lluís de Peguera ha estat una peça molt important en el desenvolupament de la ciutat de Manresa. Un centre que s´ha anat adaptant a les diverses situacions socials, culturals i econòmiques, aconseguint que moltes generacions de manresans assolissin els nivells intel·lectuals i professionals necessaris per a seu desenvolupament professional futur.

Si fem una mica de recorregut històric veiem com a principis de segle XX, l’empenta de la vida econòmica i social de Manresa comporta el naixement de diverses entitats cíviques i culturals. En una clara visió de futur i veient el paper de la ciutat en la seva àrea d´influència, les institucions de l’època varen començar a treballar amb la idea d´aconseguir un centre públic de Batxillerat. El mateix Rei d´Espanya, Alfons XIII va visitar les obres de construcció del grup escolar.

El 8 d’octubre de 1927 es va fer la inauguració oficial. L’edifici de pedra i d’estructura simètrica consta d’un cos central. A la planta baixa hi podem trobar un pòrtic format per un conjunt d’arcs rodons, aguantats per pilastres gruixudes rematades amb capitells amb elements florals que es repeteixen en algunes finestres. D’estil eclèctic, entre el modernisme i el noucentisme, presentava als dos costats dos cossos laterals, un per a noies i altre per a nois, formats per dos pisos amb aules desdoblades al llarg d’un gran passadís i amb grans finestrals.

L’Institut Lluís de Peguera va ser durant una trentena llarga d’anys, l’únic centre oficial d´estudi del batxillerat a les comarques centrals del Principat.

A la “província” de Barcelona, només existien els de la capital i aquest de la nostra Ciutat. I era dels pocs d’Espanya, instal·lats en un edifici construït de manera expressa per a una dedicació pedagògica. A Manresa gaudien d’un edifici de bona fisonomia, espaiós i ben situat. En els més de noranta anys d’història ha esdevingut tot un símbol per a la ciutat de Manresa.

L’Institut inicià la seva singladura l’any 1927, amb la inauguració de l’edifici–obra de l’arquitecte modernista A. Soler i March (1873-1949), fill de Manresans. Va ser deixeble de Lluís Domènech i Montaner.

Fou autor de nombroses obres arquitectòniques, bona part d’elles anteriors al període republicà: a Barcelona destaca la casa Heribert Pons, actualment conselleria de Finances. El 1916 va fer el pedestal del monument a Rafael Casanova, amb Josep Llimona com a escultor. Va realitzar, juntament amb Francesc Guàrdia, una obra modernista cabdal, el mercat de València.

A Manresa, va projectar l’ampliació del Convent de Santa Clara i va realitzar l’edifici de l’Institut Lluís de Peguera, d’estil modernista en transició cap al noucentisme. Igualment, és autor de l’agulla piramidal que rematava la torre de la Seu i que fou enderrocada a l’inici de la guerra civil.

L´arquitectura de l´edifici també ha patit canvis substancials. La de més incidència ha estat la de l´any 1966, amb l´enderrocament de les ales laterals de l´edifici modernista, reconstruïdes amb una estructura metàl·lica pròpia de les construccions de l´època, però poc harmonitzada amb la part vella de l´edifici.  Entre els anys 2008 i 2014 s’han construït un gimnàs extern,s’ha fet una gran rehabitalitació de les dues ales laterals i del cos central. També s’han fet millores d’accessibilitat i mobilitat.

També es pot seguir l´evolució de l´Institut des de l´acolliment que ha donat a altres institucions, culturals com la Biblioteca Popular, educatives com l´Escola Preparatòria (1931), l´Escola de Facultatius de Mines (1943), l´Escola de Formació d´Assistents Socials “Torras i Bages” o la realització de cursos per a empreses, com els de la Pirelli (1957 i 1958), que portaren a la creació d´estudis nocturns. Així, el mateix 1957, va començar a impartir-se el Batxillerat nocturn al nostre centre. Primerament, l’elemental; després, el batxillerat superior i el PREU i, seguidament, el BUP i COU. En l’actualitat, al Lluís de Peguera es pot cursar el Batxillerat en règim nocturn (modalitats de ciència i tecnologia i humanitats i ciències socials).

No podem tampoc oblidar les activitats docents i culturals que s´hi ha fet i, en especial, les publicacions puntuals o periòdiques que s´han fet a l´Institut o sota la seva empara: Assaigs (1931-32), Afany (1939), Bages (1952-1963), Aura (1980), Espurna (1981), Miscel·lània (1987), El Lluïset (1933…),etc.

Des del punt de vista pedagògic no podem oblidar els processos d´adaptació als diferents plans d´estudi de les Lleis d´Educació vigents a cada moment dels seus més de noranta anys d´història. Podem esmentar la Llei General d´Educació (1970) i la Llei General d´Ordenació del sistema Educatiu (1991), que a l´Institut van coexistir durant uns anys per la incorporació del Centre al Programa d´Experimentació de la Reforma (1984).

Tots aquests fets han anat configurant l´actual Institut i ens ajuden a situar-nos en la realitat present i a continuar la tasca docent, que, des de l´aspecte pedagògic, passa per donar forma a aquest projecte educatiu del centre i, des del funcional, adequar l´edifici a les noves necessitats pedagògiques.

Actualment, l’Institut Lluís de Peguera continua essent un centre educatiu de referència a Manresa (tant pels estudis d’ESO com de Batxillerat) on, curs rere curs, formem joves de la nostra ciutat per tal que siguin ciutadans actius, participatius i compromesos i, en un futur, puguin desenvolupar-se tant acadèmicament i professionalment, com a nivell personal.

“Tuna” de l’Institut Lluís de Peguera

Des de la dècada dels cinquanta fins als setanta era freqüent que cada any es formés a l’Institut Lluís de Peguera una estudiantina d’alumnes de preuniversitari, més endevant, de sisè de batxillerat, que passaven a cantar per les cases de l’alumnat del curs, pels carrers i durant la festa de Sant Tomàs d’Aquino, patró dels batxillers. Els diners que recollien es destinaven al viatge de final de curs. Altres centres també van tenir la seva tuna. A la imatge, tuna del curs preuniversitari de l’Institut Lluís de Peguera de l’any 1961 formada per Javier Acuña, José M. Aguilera, Andreu, Montserrat Borrell, Teresa Carrió, Santiago Escorsell, Teresa Mas, Cristbal Mezquita, Pablo Ortega, Ramon Palliso, Ignacio Paricio, Montserrat Peñarroya, Honori Pla, Joaquín Salgado, Joan Salsench, Miquel Soler, David Solernou, Xavier Vall i Palmira Viñeglas.

“‘Tuna’ de l’Institut Lluís de Peguera” (6 de març del 2021). Regió 7, p. 11

LLUÍS DE PEGUERA (Manresa 1540-el Bruc, Anoia 1610)

Neix a Manresa l´any 1540.

“És la meva pàtria la ciutat anomenada Manresa, del principat de Catalunya”, amb aquesta frase afirmava explícitament i solemne el seu origen manresà”.

L´Institut porta el nom de “Lluís de Peguera” per tal de recordar la meritòria tasca d´aquest il·lustríssim manresà.

Jurisconsult. Doctor en lleis, oïdor de la reial audiència de Catalunya i assessor de la lloctinència del principat. És autor de llibres sobre dret penal i procediment criminal, sobre procediment criminal i civil (important sobretot per la part que tracta de la justícia, missió dels governants, qualitats i deures del jutge), sobre dret feudal i emfitèutic i sobre dret públic.

Va ser un avançat de les idees penals modernes. Persona sempre humana, oberta, comprensiva i generosa.

Famós jurisconsult del segle XVI, publicista eminent, revelador de les idees progressistes que els penalistes d´Itàlia, més tard, també se’n van apropiar. Va ser el precursor de tot aquest món modern de Dret Penal, conegut no només a Espanya sinó a tota Europa.